dimecres, 19 de desembre del 2012

{ Díselo }







¿Siempre has querido decirle a alguien lo importante que es para ti pero no te salen las palabras? ¿Sigues dándole vueltas a qué regalarle? Opta por un regalo original, decídete por un regalo con alma.

Después de varias peticiones Irene y yo  hemos decidido embarcarnos en un nuevo proyecto, un proyecto hecho para ti, a tu medida. A través de { Díselo } ponemos a tu disposición nuestra mirada y nuestras palabras: cuéntanos tu historia y nosotras te haremos protagonista de tu propia vida y se la haremos llegar a quién tu quieras. 

¿Qué tipo de historia? Historias de ficción, historias con sentimiento, cartas… todo lo que puedas imaginar!

Aquí os dejamos unos ejemplos ( pincha sobre las fotos para verlo más grande)



























Por supuesto, todo te lo entregamos con un packaging muy especial: una carpeta personalizada que contendrá una lámina con vuestra historia y una fotografía de 20x25 acorde con ésta. 





Si estas interesado o quieres más información, no dudes en ponerte en contacto con nosotras, sin ningún compromiso.



dijous, 13 de desembre del 2012

Una imatge, mil paraules VI





Ire i jo seguim amb el projecte, tornen les històries !!!



The perfumer.


Una dependenta col·loca les noves mostres de perfum a les prestatgeries de la drogueria. Pujada en uns tacons de vertigen, el color ocre de l’uniforme no aconsegueix desmillorar la rotunditat de la seua figura. Corbes perfectes, cabell impecable, maquillatge intacte, aroma embriagador, somriure d’anunci de pasta de dents instal·lat als llavis, no pot negar que li agrada el seu treball.

Ja de xicoteta apuntava maneres. Una vegada va anar de colònies i li van ensenyar a fer aigua de roses. Des d’aleshores, agafava tot allò que trobava per casa i feia mescles impossibles que contra tot pronòstic feien bona olor.

Ningú ho sap però té una forma molt especial de perfumar-se. Pensa que el perfum ha d’impregnar-se de l’essència de la persona, no tapar-la i per això, cada dia, abans de vestir-se, tira el perfum a l’aire i el segueix amb els moviments suaus i delicats d’una ballarina de ballet, amerant-se de la seua frescor i de la seua sensualitat.

La mateixa dependenta, pujada ara a una escala per a arribar a les prestatgeries més altes, deixa volar la imaginació i somia que algun dia els seus perfums ocuparan un lloc privilegiat en aquells estants.
Envoltada en els seus pensaments com està, no se n’adona que algú avança amb pas decidit cap a ella i no és fins a més tard i en forma d’una olor que li resulta llunyanament familiar, quan percep la presencia d’ algú darrere d’ella.

Xiclet de menta, tabac ros,  café acabat de moldre i unes gotetes de la 212 de Carolina Herrera.

La sorpresa fa que el seu cos es desequilibre, cau de l’escala i en un moviment impecable de reflexos d’aquest home misteriós, la nostra dependenta va a parar directament als seus braços.

Xiclet de menta, tabac ros,  café acabat de moldre i unes gotetes de la 212 de Carolina Herrera.

Amb dos segons en té prou per a penedir-se d’haver-lo deixat escapar uns anys enrere, amb dos segons té temps de sobra per a transportar-se a una època de pantalons de campana i arracades gegants, d’hores llargues que passaven com si fossen segons en un Seat Ibiza, de nits d’estiu inacabables veient passar estels, de llepolies compartides i sessions de matinada en un cine quasi desert, de somriures còmplices i mirades que ho deien tot.

No pot dir que en tot aquest temps l’haja trobat  faltar fins al punt de no poder respirar, tampoc que no haja pensat en ell.

Xiclet de menta, tabac ros,  café acabat de moldre i unes gotetes de la 212 de Carolina Herrera.

Ho té clar, aquesta vegada no se li escapa.






Moltes gràcies per estar ahí :)

dissabte, 1 de desembre del 2012

Entrada scrapera!!


Encara no havia tingut temps de contar-vos que vaig tindre el plaer de poder acudir al curs de carvat de segells que va fer Irene Miravete. El curs va ser molt productiu perquè a més d'ensenyar-nos a crear els nostres propis segells ens va donar temps de decorar un pot de vidre amb els materials més de moda de l'scrap:  Els Masquing Tapes i els Washi Tapes !



També aprofite aquesta entrada per a ensenyar-vos una capseta de fusta dels torrons de l'any passat  que ja feia temps que tenia ganes d'scrapejar, he començat amb una cosa senzilleta perquè és la meua primera capsa decorada però estic molt contenta amb el resultat!




Que passeu bon cap de setmana :)

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Sonidos de la infancia




Yo crecí escuchando la poesía de Sabina en un walkman, crecí con un una pequeña y variopinta colección de vinilos, que incluía títulos tan dispares como Las Cuatro Estaciones de Vivaldi o  el  mítico Imagine de John Lennon, discos que no paraban de sonar en un tocadiscos que ya no funciona. Crecí con la voz de mi madre inundando toda la casa, cantando alegremente villancicos en navidad o entregándose a las letras de Raimon o Ana Belén el resto del año, crecí con sábados por la mañana en familia, desayunando todos juntos, con el aroma del café, las tostadas  y el chocolate caliente endulzando el ambiente, amenizados por el No es un día cualquiera de Rne, que sonaba en la pequeña radio de la cocina desde primera hora de la mañana.

Ahora que dicen que ya soy mayor, sigo estremeciéndome con la poesía de Sabina y disfrutando con la discografía de los Beatles, hoy que ya soy mayor escucho la radio todo el día, desoyendo las palabras de alguien que una vez me dijo que quien se pasa el día escuchando la radio no sabe estar solo consigo mismo.

Hoy que ya soy mayor ,cuando llegan los sábados por la mañana,  doy gracias de poder seguir despertándome en esta casa con olor a limonero, y me siento afortunada de poder desayunar en esta cocina bañada por el sol, con el aroma del café y las tostadas, con el sabor del chocolate caliente endulzando el ambiente, porque ahora, como antes, como siempre, la pequeña radio de la cocina sigue funcionado desde primera hora de la mañana y hay que saber disfrutar de las cosas pequeñas.





........................................................................................................................................................

Ésta es la primera radio que tuvieron mis padres, con los avances de la tecnología la cambiaron pero sigue funcionando perfectamente, y mi abuelo, a quién no le importan las tecnologías, sigue disfrutando con ella y yo con él.

dissabte, 29 de setembre del 2012

Mini Menorca


Faig una entrada rapideta per a ensenyar-vos aquest mini de les vacances.

Gràcies als papers de la col.lecció Seaside de KAISERCRAFT el resultat ha sigut un àlbum molt fresc i colorista que guardarà els records del nostre viatge a Menorca.







Espere que vos agrade :)

divendres, 10 d’agost del 2012

Àlbum Londres


Per fi m'he fet l'àlbum!!

El viatge a Londres va ser molt especial i per això volia que l'àlbum quedés perfecte. Així que el primer que vaig fer va ser decidir l'estructura , que inclou deu fulles de 15 x 30 i està enquadernada amb cuquet. El segon pas va ser triar els papers i la veritat és que em va costar molt, però després de mesos buscant, em vaig topar amb la col.lecció Times & Seasons de Echo Park i em vaig quedar amb ella perquè els seus estampats  em recordaven molt als papers pintats i a les moquetes de les cases londinenques i els seus colors resumeixen l'essència de Londres.


Després l'he decorat amb retalls de papers, botons, perles, cintes, segells, i he deixat alguna pàgina buida per a ocupar-la tota amb una fotografia .






Jo estic molt contenta amb el resultat. 
Espere que vos agrade.
Bon cap de setmana ;)

diumenge, 22 de juliol del 2012

MeNoRcA pArAdAiSe



Has vist com paga la pena alçar-se tan matí? Em vas dir quan vam arribar a aquella caleta quasi deserta.

Sí, et vaig contestar, i mentre contemplava l’arena blanca, la mar turquesa i les aigües cristal·lines, vaig pensar que sabia que pagava la pena des del moment en el que vam deixar el cotxe al pàrquing i vam començar a guanyar terreny als dos kilòmetres que ens separaven de la platja.

Caminàvem per una sendeta de bosc mediterrani, envoltats de pins i carrasques, mirant entre les rames per intentar endevinar el color de la mar allà en l’horitzó, sense parlar, escoltant el cant dels ocells i el so de les nostres passes , buscant-nos de tant en tant per a dir-nos amb els ulls que estàvem feliços d’estar en aquest lloc, que no ens calia res més, que havíem trobat el paradís.

En aquells dies van haver molts moments feliços envoltats del sol, de la mar, de pobles blancs, de buguenvíl·lies morades, d’arena fina, de cavalls negres, de formatge de Maó, d’estrelles de mar, de ports de pescadors, de ports de turistes, de pins i de carrasques, molts més moments que paga la pena haver viscut.

Ara, que enyore aquells dies feliços recorde allò que em vas dir quan encara estàvem allà, gaudint dels escenaris de l’illa balear.

 -  El millor que pots fer si viatges a Menorca - vas exclamar amb un somriure entremaliat - és deixar-te alguna cosa per vore, així ja tens excusa per tornar!

Quanta raó!

divendres, 29 de juny del 2012

Una imatge, mil paraules V




Ire i jo seguim amb el nostre projecte, creixent, aprenent, enriquint-nos i il·lusionant-nos.



Nostàlgia d'un temps no viscut.

Era una càlida nit d’estiu i s’agraïa la brisa que entrava per la finestra i la frescoreta d’aquesta casa vella de parets grosses. La lluna plena i la tranquil·litat de la nit omplien tota l’estança d’un silenci platejat que sols es trencava de quant en quant pel miolar intermitent d’algun gat veí.

Estava gaudint molt d’aquestos dies a casa els avis però l’insomni venia a visitar-me cada nit per a recordar-me que res és perfecte. Sempre he tingut el son molt lleuger, sóc d’aquestes persones que es desvetllen quan tenen algun problema, o que  somien amb els ulls oberts i es passen les nits muntant castells en l’aire que desapareixen quan comencen a despuntar els primers rajos de sol, per això sé que la millor tècnica contra l’insomni és llegir fins que se’t tanquen els ulls, abocar-te a les vides dels altres, a les petites i grans històries d’ algú que quasi segur no ha existit i oblidar els maldecaps, així que això em vaig disposar a fer aquella nit.

Vaig encendre el llum de la tauleta de nit i amb molt de compte de no fer cap soroll vaig començar a buscar entre  els títols d’aquell escriptori. Em va cridar l’atenció 20 poemas de amor y una canción desesperada de Neruda, que acabaria llegint dos anys després, però encara que sóc una addicta al drama, en aquell moment no em va convèncer del tot, i mentre continuava la recerca, un altre objecte va cridar la meua atenció. Era un àlbum de color marfil, no massa gruixut, però tan ple que quasi no es podia tancar, senzill i elegant.

En obrir-lo un grapat de fotografies soltes em van donar la benvinguda. Eren fotografies petites, algunes en blanc i negre, altres amb el color rogenc típic de les fotos antigues, on es reflectien escenes quotidianes i moments especials dels membres de la meua família. Entre les fotografies també hi havia moltes cartes de lectura interessant, que vaig decidir deixar per a més endavant i uns sobres sense destinatari que contenien invitacions a l’enllaç dels meus pares, davant els quals no vaig poder resistir la temptació de guardar-ne un per a mi. I després de totes aquestes sorpreses prèvies, vaig passar la contraportada i vaig començar a mirar amb detall les fotografies que realment formaven part d’aquell àlbum. Eren fotografies de ma mare vestida de festa, en les que lluïa la seua joventut envoltada de la família i de la resta dels quintos, en les festes del poble. 
Quan ja portava més de mig àlbum vaig recordar totes les estones que m’havia passat quan era petita plantada davant l’armari mirant embovada aquest vestit de deessa grega o d’estàtua romana i impulsivament em vaig alçar d’un bot i vaig córrer a buscar-lo. Allà estava, al lloc de sempre, perfectament planxat, suau, guardant records de color rosa fúcsia. Pareixia que el temps no hagués passat per ell, aquell vestit tenia alguna cosa màgica que despertava en mi una curiositat imparable, era com un imant que m’atreia i no em vaig poder resistir a emprovar-me’l.

Aquesta vegada la tècnica no va funcionar perquè la vida dels que veia reflexats en les fotografies  m’importava massa , perquè em sentia com una exploradora que troba un continent perdut, com aquell que va completant el puzle de les seues arrels, perquè en veure la meua imatge de color rosa fúcsia reflectida en aquell espill, vaig sentir nostàlgia d’un temps no viscut.





Gràcies a tots per seguir-nos.

dijous, 21 de juny del 2012

Fotografies decorades.

Ma mare és mestra d'Infantil i com el curs està a punt d'acabar em va demanar que li decorara una fotografia de tota la classe per a donar-la als xiquets com a recordatori.




Quan m'ho va dir, vaig pensar que tenia que ser una foto amb colors molt vius i amb una decoració senzilla i ràpida de fer perquè a la seua classe hi ha vint-i-quatre xiquets i quedava molt poc de temps. A més a més, com em pareixia molt avorrit fer-les totes iguals cada fotografia està decorada d'una manera. Ací vos deixe una mostra.


He hagut de treballar molt per a acabar-los a temps però ho he fet amb molta il·lusió i espere que els agrade. 

dimecres, 6 de juny del 2012

Love Me!


Holaaaaa!  Ja sé que he estat molt de temps sense actualitzar però entre unes coses i altres mai puc dedicar tot el temps que m'agradaria a l'scrap.

Aquesta pàgina tenia ganes de fer-la des que em van regalar la magnífica col.lecció Love Me de My mind's eye pel Nadal però no l'havia poguda fer fins ara.




Quan vaig veure aquest paper em vaig quedar enamorada i el vaig posar al calaix dels projectes en espera ;)
Com és una pàgina amb una decoració molt concreta tots els elements que completen el LO són de la mateixa col.lecció. A més a més, com ja sabeu, a mi m'agrada fer les coses senzilles així que potser aquesta vegada m'he passat un poc i podeu pensar que la pàgina s'ha quedat una mica buida però a mi és l'opció que més m'agradava.

Espere que vos agrade i moltes gràcies per seguir ahí! :)

dimarts, 24 d’abril del 2012

Una Imatge, mil paraules IV


Ire i jo seguim endavant amb el projecte, poc a poc, sense presses i amb el benestar que proporciona fer les coses entre amigues!


París en la pell.

Quan els nostres ulls es van creuar a l’aeroport Charles de Gaulle de París va ser com si el temps no hagués passat per nosaltres, com si l’adéu que ens vam donar ja feia vuit anys, quan vas decidir marxar a Egipte a descobrir els origens d’una civilització que et fascinava, no s’hagués produït mai.

Recorde els nervis que havia passat a l’avió, pensant que no em reconeixeries, i com al final vaig decidir portar a la mà el sobre que m’havia arribat quinze dies abans, aquella carta inesperada on anava el millor regal d’aniversari que hagués pogut imaginar mai: una retrobada a París, la ciutat que havíem planejat visitar junts molt abans que sabessem que els nostres camins es separarien.

Però la por i les inseguretats es van diluir ràpidament quan vaig notar que aquells dos ulls negres que tant havia enyorat, em miraven riallers i m'esperaven amb els braços oberts. Abraçar-te va ser com tornar a casa.                                                                                                                                                             

En aquell cap de setmana ens vam amerar de tots els racons de París, mentre, com bons arqueòlegs, buscàvem a l’interior de l’altre per a redescobrir-nos i tornar als nostres orígens. París de dia, París de nit, París amb sol, París amb pluja, l’ampla avinguda dels Champs Elysées i els carrers estrets i empedrats de Montmartre, la pau dels passejos per les Tuileries i l’excitació del Moulin Rouge, la pluja sobre el Sena i el sol a través de la piràmide del Louvre, la Torre Eiffel des de tots els angles possibles, l’enigmàtica cara de la Mona Lisa i la claredat del teu rostre.

L’última nit, a l’habitació de l’hotel, vaig gaudir de la protecció dels teus braços i vaig sentir tots els racons de París en la meua pell, sabedora que açò no era un adéu definitiu sinó un punt i seguit, perquè hi ha coses que no es poden acabar mai, que responen al principi matemàtic de l’infinit , i el que nosaltres tenim n’és un exemple clar.




Esperem que vos agrade i gràcies per seguir-nos! ;-)

diumenge, 15 d’abril del 2012

Un dia especial!

El mes passat va ser el bateig de la meua cosineta Laia, un dia molt especial perquè tinc la sort de ser la seua padrina i ens ho vam passar d'allò més bé! 

Per això,  com és un dia que no vull que se m'oblide mai vaig pensar que seria una bona idea fer una postal amb una foto d'aquell dia decorada amb papers d'scrap i amb un xumet de caramel que em vaig guardar  de record. I aquest és el resultat! 


Una postal molt senzilla que ja esta decorant la llibreria de la meua habitació!


Espere que vos agrade! :)

dissabte, 31 de març del 2012

Feliç aniversari!

El dia 27 va ser l'aniversari del meu germà Marc i com que li agrada molt la música, vaig decidir regalar-li una cosa molt especial que ja feia temps que estava demanant: un teclat! Però com jo no entenc gens de teclats he optat per fer li un VAL PER... amb ATC'S.



I el vaig embolicar amb aquest sobre que he decorat amb un segell d'AMERICAN KRAFT que els reis em van portar des d'Austràlia i encara no havia tingut l'oportunitat d'estrenar.
A mi m'encanta com ha quedat, però encara em va encantar més la cara que va posar el meu germà en obrir-lo!
Així que, una vegada més, Moltes felicitats Marc! ;)

dimarts, 13 de març del 2012

El meu primer premi!

Hui una entrada rapideta per a agrair-li a  Helena, de HOME SWEET HOME aquest premi que m'ha enviat. L'Helena és una mestra de l'scrap i té molt de gust per a totes les coses que fa, però jo sobretot em quede amb les seues targetes que sempre estan plenes de detalls minuciosos!! No dubteu en passar pel seu blog! Vos encantarà!

I com que tinc que passar aquest premi a 5 blogs de menys de 100 seguidors, per a promocionar-los l'envie a               ( trrrrrrrrrrrrrrr, redoble de tambors)

http://elquaderngrocblog.blogspot.com

http://gpuigdemont.blogspot.com

http://retallsretalls.blogspot.com

http://algoquecompartir4.blogspot.com/

http://mansmanetes8.blogspot.com

No deixeu de visitar-los, cadascun té algun tresor amagat!

dissabte, 10 de març del 2012

Targetes d'aniversari!

Ací vos deixe dues targetes d'aniversari , de dos estils molt diferents i per a dos persones molt especials!

Una per a xic...



I l'altra per a xica...

Espere que vos agraden!
Bon cap de setmana! ;-)

dijous, 9 de febrer del 2012

Una Imatge, mil paraules (III)


Una vegada més s'ha produït la màgia! Tornem amb una imatge mil paraules i aquesta vegada hi ha una novetat! El relat és en castellà! És la primera vegada que publique un relat en castellà, no se com ni per què,  però la cosa va sortir així i estic contenta de poder debutar en aquesta nova llengua de la ma d'Irene (http://elquaderngrocblog.blogspot.com) , que fa que totes les coses que toca surten bé! Així que espere que vos agrade! Visca el bilingüisme!



Pequeñas perlas saladas daban cuenta de su sufrimiento. Emanaban del manantial de sus ojos y se deslizaban por sus mejillas rosadas, formando pequeños riachuelos que continuaban el curso de su rostro e iban a morir por debajo de su cuello.

Eran ríos de dolor, de rabia, de impotencia, de decepción, de frustración, ríos de agua salada que intentaban borrar las últimas palabras que él le dedicó.

Poco a poco el cansancio se fue apoderando de ella y las lágrimas comenzaron a menguar, convirtiéndose en un rítmico goteo, semejante al de la lluvia cuando la tempestad empieza a aflojar y sólo quedan algunas gotas rezagadas que cuelgan todavía de los tejados.

Cuando por fin cayó en ese estado de inconsciencia que proporciona el sueño, lo vio entre la multitud caótica en una estación de tren, a lo lejos,  con su gabardina y su sombrero, con su aire de galán despreocupado, le llamó y corrió a su encuentro, en un intento desesperado por retenerle a su lado, pero él ya no la escuchaba y subió al tren sin esperar la última llamada.





























Moltes gràcies a tots els que ens acomanyeu en aquesta aventura! ;-)

dilluns, 9 de gener del 2012

7 raons per estimar-te.


Avui vos ensenye l'àlbum més personal i íntim que he fet, un àlbum ple de detalls, de missatges d'amor amagats, de paraules dolçes que no es diuen sovint i que tant ens agrada escoltar.



                                                               



Espere que vos agrade! ;-)