dimecres, 31 d’agost del 2011

Aigua


Albert s’havia passat la nit somiant despert, somiant amb aquells ulls del color de la mar que et captivaven perquè estaven plens de matisos, aquells ulls que, com l’aigua de la mar, no tenien un color fix. Un dia els miraves i eren verdosos, com si tot el verd del fons marí hagués sortit a la superfície, però de sobte, ella canviava de posició, mirava amunt i pareixia que s’hagués amerat de tot el blau del cel. Els seus ulls eren un misteri, com la mateixa mar, que depenent de com la mirem ens pot semblar blava o verda, quan realment tots sabem que l’aigua és transparent, incolora, i com nens petits, intentem capturar un poc d’aquell líquid de color i ens sorprenem descobrint que un raig d’aigua cristal·lina se’ns escapa entre les mans.

divendres, 19 d’agost del 2011

Avi / Àvia


La relació que té Maya – la protagonista de l’última novel·la d’Isabel Allende, El cuaderno de Maya – amb els seus avis, no ha fet més que refermar la meua opinió sobre la importància dels avis per a la nostra vida i per a la nostra societat.

Els avis, eixes persones que miren a la vida amb la tranquil·litat i la saviesa que dona l’experiència , són un tresor, i ho diu algú que amb vint-i-tres anys encara té la sort de comptar amb els seus quatre iaios, que han sigut i són quatre pilars fonamentals de la meua vida.

Em venen a la memòria les vesprades passades amb el meu avi Ramón jugant al parxís, escoltant-li contar mil i una històries o veient com traça sobre el mapa els recorreguts dels viatges de tota la família, detallant minuciosament el perfil de les carreteres o els noms dels pobles pels que passen.

També recorde amb tendresa els dies llunyans de la infància, quan cada matí la meua àvia Carmen, venia a ajudar-nos al meu germà i a mi a alçar-nos i arreglar-nos per a anar a l’escola, o totes les vegades que ens ha consentit, donant-nos gelats i altres llepolies a amagades dels pares.

I que dir dels meus iaios materns, Fili i Pepe, si he viscut i visc quasi més en sa casa que en la meua! Els que em coneixen saben bé que no puc passar més de quatre dies sense provar el menjar de la meua àvia Fili - quant l’he trobat a faltar quan he anat a estudiar a València!-  i que se m’ompli la boca parlant del meu avi Pepe, un home de poques paraules i pocs afectes,  amb qui m’agrada passar vesprades a la vora de la llar, intentant arrancar-li algun secret perdut de la joventut o algun somriure.

En definitiva, el que volia dir abans de deixar-me dur pels sentiments,  és que ara més que mai els avis compleixen un paper fonamental en la nostra societat ja que sovint, els dos progenitors treballen fora de casa i la responsabilitat de cuidar i educar als fills es deriva als avis, qui amb molt d’amor, deixen de banda totes les seues ocupacions i es dediquen a dur els néts a l’escola, donar-los el dinar o el berenar, portar-los al parc, jugar amb ells, ajudar-los a fer els deures i moltes tasques més que fan amb un somriure a la boca i gaudint dels néts com no van poder gaudir dels fills.
Per això, jo canviaria el refrany i diria “ qui té un avi, té un tresor”.

dimarts, 16 d’agost del 2011

Segon aniversari del quadern groc!!

Pels pèls, però encara arribe a temps per a  participar en el sorteig del segon aniversari del quadern groc!!
Felicitats Irene!!

dilluns, 15 d’agost del 2011

Toledo!!!

Aquest és el meu primer mini àlbum en solitari i el vaig fer per a que no es perden els records dels bons moments viscuts en aquest viatge que vaig fer per pasqua amb Toni i els meus amics.


Està tot fet amb materials de kds i Pequñus i la portada va pintada i amb un trosset de paper per damunt.





Com podeu veure és un àlbum molt senzill ja que a mi no m'agrada carregar massa les coses. Espere que vos agrade!!

Aturat/a



Fa temps vaig llegir el Diccionari per a ociosos del gran Joan Fuster, un llibre on recull assajos de temàtica diferent classificats  per ordre alfabètic. Va ser el primer llibre d’assaig que vaig llegir i al principi no m’agradava massa ,però poc a poc , Fuster va anar captivant-me amb la seua gràcia per a tractar tot tipus de temes ( tant quotidians com abstractes) des de la seua òptica, però sense caure en l’error d’adoctrinar el lector.

Així doncs, he decidit crear el meu propi diccionari, que únicament comparteix amb el de Fuster el fet d’escollir una paraula i escriure al voltant d’aquesta, cosa que en el meu cas no és limitarà al gènere de l’assaig sinó que hi hauran escrits en els que done la meua opinió personal, altres en els que parle a partir de la meua experiència, records, fets reals, relats imaginaris... en definitiva tot el que em passe pel cap! 


ATURAT/A

Tristesa,angoixa, neguit, frustració,  desil·lusió , decepció, desesperació, impotència.
Aquestos són alguns dels adjectius que descriuen el que se sent quan portes un cert temps en l’atur.

Podríem dir que l’atur ha estat sempre present , que ja fa molt de temps que existeix, però ara podem parlar d’un atur diferent. És l’atur que afecta als joves  qualificats, aquell que podem definir com la dificultat d’accés al mercat de treball, un atur que no ens permet posar en pràctica tots els coneixements  que hem aprés durant els anys d’estudiants , que lluita per tallar-nos les ales, que s’esforça cada dia per llevar-nos la il·lusió i les ganes d’anar construint poc a poc la nostra vida.

Aquestos dies, i després d’una nova desil·lusió laboral, eixos sentiments m’han envaït amb força. He anant matant el temps, sense cap interés, sense ganes de res  i he passat unes quantes nits en blanc. I després d’aquest  breu període negre he decidit que ja està be, i m’he descobert fent una llista mental amb totes les coses que puc fer ara que no treballaré.

Fixar-se objectius, abocar-se a les aficions, intentar aprendre coses noves cada dia, il·lusionar-se, continuar enriquint-nos i formant-nos per a estar cada dia més preparats i tindre més opcions alhora d’obtenir el desitjat treball i sobretot, treure els somnis del calaix i posar-los damunt la taula.

Aquestos són alguns dels ingredients que ens permetran viure feliços metre dura aquest període.