dijous, 9 de febrer de 2012

Una Imatge, mil paraules (III)


Una vegada més s'ha produït la màgia! Tornem amb una imatge mil paraules i aquesta vegada hi ha una novetat! El relat és en castellà! És la primera vegada que publique un relat en castellà, no se com ni per què,  però la cosa va sortir així i estic contenta de poder debutar en aquesta nova llengua de la ma d'Irene (http://elquaderngrocblog.blogspot.com) , que fa que totes les coses que toca surten bé! Així que espere que vos agrade! Visca el bilingüisme!



Pequeñas perlas saladas daban cuenta de su sufrimiento. Emanaban del manantial de sus ojos y se deslizaban por sus mejillas rosadas, formando pequeños riachuelos que continuaban el curso de su rostro e iban a morir por debajo de su cuello.

Eran ríos de dolor, de rabia, de impotencia, de decepción, de frustración, ríos de agua salada que intentaban borrar las últimas palabras que él le dedicó.

Poco a poco el cansancio se fue apoderando de ella y las lágrimas comenzaron a menguar, convirtiéndose en un rítmico goteo, semejante al de la lluvia cuando la tempestad empieza a aflojar y sólo quedan algunas gotas rezagadas que cuelgan todavía de los tejados.

Cuando por fin cayó en ese estado de inconsciencia que proporciona el sueño, lo vio entre la multitud caótica en una estación de tren, a lo lejos,  con su gabardina y su sombrero, con su aire de galán despreocupado, le llamó y corrió a su encuentro, en un intento desesperado por retenerle a su lado, pero él ya no la escuchaba y subió al tren sin esperar la última llamada.





























Moltes gràcies a tots els que ens acomanyeu en aquesta aventura! ;-)

5 comentaris:

  1. Dis-me boja si vols però m'agrada molt més quan escrius en valencià... Em sona més proper, supose que és perquè ens coneixem en valencià i se'm fa estrany llegir-te en castellà, de totes formes m'agrada. Et veig escrivint contes i novel·les!! Un bes!

    ResponElimina
  2. No et dic boja, es moolt comprensible Sandra! Ja m'agradara arribar a escriure contes i novel.les ja! De moment en escriure coses i que vos agraden em comforme! Molts bsss!

    ResponElimina
  3. En Valencià o en Castellà m'encanten els teus relats! i les fotos de l'Irene són precioses...
    Felicitats a les dues.
    petons! ;)

    ResponElimina
  4. No saps quan m'alegra el teu comentari! Moltes gràcies Len! :)

    ResponElimina
  5. Hola Mireia!
    Moltes gràcies per afegir-te a la festa de l'enllaç!
    Ptns!

    ResponElimina