dilluns, 14 de novembre de 2011

Feliç Aniversari!

Ahir va ser l'aniversari de Marta, poc a poc i sense que ens n'adonem va creixent.
Per això em feia molta il·lusió fer-li un mini àlbum per a que els petits moments no s'obliden.






Aquesta vegada he decidit fer un mini desplegable. Per a realitzar-lo he utilitzat un paper d'october afternoon, una cartolina texturitzada, una cartolina DINA3 color crema i ornaments variats.

Espere dibuixar-li algun somriure, quan un dia, ja passats els anys, buscant alguna cosa entre els calaixos se'l trobe i se'n recorde de mi i d'aquells moments feliços de la seua infància.

Per molts anys Marta! :-)




divendres, 4 de novembre de 2011

Londres: primeres impressions d'una gran ciutat.


El cansament del viatge i la son de la nit anterior no aconsegueixen minvar les ganes que tenim d’eixir a descobrir aquesta ciutat nova.

Encara dins del metro les vistes ja impressionen. Un grandíssim palau de Westminster  amb el Big Ben al front, com un soldat que protegeix una fortalesa, s’imposa elegant i majestuós al nostre davant, donant-nos la benvinguda.

A mesura que anem pujant les escales les vistes van ampliant-se i ja fora , amb la boca oberta, assistim a la immensitat d’aquesta construcció. És en aquest moment quan els maldecaps per preparar la maleta, tot tenint en compte el que ens deixen portar i el que no, les hores d’avió i l’ensurt de la nit anterior en trobar-nos desemparats en aquesta gran ciutat, cobren sentit i sentim que tot ha valgut la pena.

Els nostres amics encara no han arribat i decidim asseure’ns  en un pòrtic que hi ha només eixir del metro i mira al palau. Allí, abraçats, compartim les nostres primeres impressions i ens deixem acaronar pel sol tebi d’aquest 23 d’octubre que sembla haver sortit per vestir Westminster de festa, cobrint-ho tot d’un color daurat.

El temps passa i encara no estan ací, en silenci gaudim de les vistes i intentem endevinar la nacionalitat dels turistes que passen per davant de nosaltres. Et mire i em somrius, et torne a mirar i  et cante el “Her Comes de Sun” dels Beatles quasi a cau d’orella i encara  que estem rodejats per centenars de persones en moviment, tot està en calma.

De sobte, el rellotge ens anuncia les dotze. Ens sentim tan afortunats d’estar ací , gaudint d’aquesta melodia! És quasi un moment màgic!

Els nostres amics ja no tarden gaire en arribar, vénen amb força, amb ganes d’explicar-nos perquè han tardat tant, ansiosos per fumar-se una cigarreta, contents.

La calma s’ha acabat, comença l’aventura!



Ací vos deixe un enllaça amb la cançò, per si voleu escoltar-la! 
Her Comes The Sun. The Beatles.