dimecres, 19 de desembre de 2012

{ Díselo }







¿Siempre has querido decirle a alguien lo importante que es para ti pero no te salen las palabras? ¿Sigues dándole vueltas a qué regalarle? Opta por un regalo original, decídete por un regalo con alma.

Después de varias peticiones Irene y yo  hemos decidido embarcarnos en un nuevo proyecto, un proyecto hecho para ti, a tu medida. A través de { Díselo } ponemos a tu disposición nuestra mirada y nuestras palabras: cuéntanos tu historia y nosotras te haremos protagonista de tu propia vida y se la haremos llegar a quién tu quieras. 

¿Qué tipo de historia? Historias de ficción, historias con sentimiento, cartas… todo lo que puedas imaginar!

Aquí os dejamos unos ejemplos ( pincha sobre las fotos para verlo más grande)



























Por supuesto, todo te lo entregamos con un packaging muy especial: una carpeta personalizada que contendrá una lámina con vuestra historia y una fotografía de 20x25 acorde con ésta. 





Si estas interesado o quieres más información, no dudes en ponerte en contacto con nosotras, sin ningún compromiso.



dijous, 13 de desembre de 2012

Una imatge, mil paraules VI





Ire i jo seguim amb el projecte, tornen les històries !!!



The perfumer.


Una dependenta col·loca les noves mostres de perfum a les prestatgeries de la drogueria. Pujada en uns tacons de vertigen, el color ocre de l’uniforme no aconsegueix desmillorar la rotunditat de la seua figura. Corbes perfectes, cabell impecable, maquillatge intacte, aroma embriagador, somriure d’anunci de pasta de dents instal·lat als llavis, no pot negar que li agrada el seu treball.

Ja de xicoteta apuntava maneres. Una vegada va anar de colònies i li van ensenyar a fer aigua de roses. Des d’aleshores, agafava tot allò que trobava per casa i feia mescles impossibles que contra tot pronòstic feien bona olor.

Ningú ho sap però té una forma molt especial de perfumar-se. Pensa que el perfum ha d’impregnar-se de l’essència de la persona, no tapar-la i per això, cada dia, abans de vestir-se, tira el perfum a l’aire i el segueix amb els moviments suaus i delicats d’una ballarina de ballet, amerant-se de la seua frescor i de la seua sensualitat.

La mateixa dependenta, pujada ara a una escala per a arribar a les prestatgeries més altes, deixa volar la imaginació i somia que algun dia els seus perfums ocuparan un lloc privilegiat en aquells estants.
Envoltada en els seus pensaments com està, no se n’adona que algú avança amb pas decidit cap a ella i no és fins a més tard i en forma d’una olor que li resulta llunyanament familiar, quan percep la presencia d’ algú darrere d’ella.

Xiclet de menta, tabac ros,  café acabat de moldre i unes gotetes de la 212 de Carolina Herrera.

La sorpresa fa que el seu cos es desequilibre, cau de l’escala i en un moviment impecable de reflexos d’aquest home misteriós, la nostra dependenta va a parar directament als seus braços.

Xiclet de menta, tabac ros,  café acabat de moldre i unes gotetes de la 212 de Carolina Herrera.

Amb dos segons en té prou per a penedir-se d’haver-lo deixat escapar uns anys enrere, amb dos segons té temps de sobra per a transportar-se a una època de pantalons de campana i arracades gegants, d’hores llargues que passaven com si fossen segons en un Seat Ibiza, de nits d’estiu inacabables veient passar estels, de llepolies compartides i sessions de matinada en un cine quasi desert, de somriures còmplices i mirades que ho deien tot.

No pot dir que en tot aquest temps l’haja trobat  faltar fins al punt de no poder respirar, tampoc que no haja pensat en ell.

Xiclet de menta, tabac ros,  café acabat de moldre i unes gotetes de la 212 de Carolina Herrera.

Ho té clar, aquesta vegada no se li escapa.






Moltes gràcies per estar ahí :)

dissabte, 1 de desembre de 2012

Entrada scrapera!!


Encara no havia tingut temps de contar-vos que vaig tindre el plaer de poder acudir al curs de carvat de segells que va fer Irene Miravete. El curs va ser molt productiu perquè a més d'ensenyar-nos a crear els nostres propis segells ens va donar temps de decorar un pot de vidre amb els materials més de moda de l'scrap:  Els Masquing Tapes i els Washi Tapes !



També aprofite aquesta entrada per a ensenyar-vos una capseta de fusta dels torrons de l'any passat  que ja feia temps que tenia ganes d'scrapejar, he començat amb una cosa senzilleta perquè és la meua primera capsa decorada però estic molt contenta amb el resultat!




Que passeu bon cap de setmana :)

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Sonidos de la infancia




Yo crecí escuchando la poesía de Sabina en un walkman, crecí con un una pequeña y variopinta colección de vinilos, que incluía títulos tan dispares como Las Cuatro Estaciones de Vivaldi o  el  mítico Imagine de John Lennon, discos que no paraban de sonar en un tocadiscos que ya no funciona. Crecí con la voz de mi madre inundando toda la casa, cantando alegremente villancicos en navidad o entregándose a las letras de Raimon o Ana Belén el resto del año, crecí con sábados por la mañana en familia, desayunando todos juntos, con el aroma del café, las tostadas  y el chocolate caliente endulzando el ambiente, amenizados por el No es un día cualquiera de Rne, que sonaba en la pequeña radio de la cocina desde primera hora de la mañana.

Ahora que dicen que ya soy mayor, sigo estremeciéndome con la poesía de Sabina y disfrutando con la discografía de los Beatles, hoy que ya soy mayor escucho la radio todo el día, desoyendo las palabras de alguien que una vez me dijo que quien se pasa el día escuchando la radio no sabe estar solo consigo mismo.

Hoy que ya soy mayor ,cuando llegan los sábados por la mañana,  doy gracias de poder seguir despertándome en esta casa con olor a limonero, y me siento afortunada de poder desayunar en esta cocina bañada por el sol, con el aroma del café y las tostadas, con el sabor del chocolate caliente endulzando el ambiente, porque ahora, como antes, como siempre, la pequeña radio de la cocina sigue funcionado desde primera hora de la mañana y hay que saber disfrutar de las cosas pequeñas.





........................................................................................................................................................

Ésta es la primera radio que tuvieron mis padres, con los avances de la tecnología la cambiaron pero sigue funcionando perfectamente, y mi abuelo, a quién no le importan las tecnologías, sigue disfrutando con ella y yo con él.

dissabte, 29 de setembre de 2012

Mini Menorca


Faig una entrada rapideta per a ensenyar-vos aquest mini de les vacances.

Gràcies als papers de la col.lecció Seaside de KAISERCRAFT el resultat ha sigut un àlbum molt fresc i colorista que guardarà els records del nostre viatge a Menorca.







Espere que vos agrade :)

divendres, 10 d’agost de 2012

Àlbum Londres


Per fi m'he fet l'àlbum!!

El viatge a Londres va ser molt especial i per això volia que l'àlbum quedés perfecte. Així que el primer que vaig fer va ser decidir l'estructura , que inclou deu fulles de 15 x 30 i està enquadernada amb cuquet. El segon pas va ser triar els papers i la veritat és que em va costar molt, però després de mesos buscant, em vaig topar amb la col.lecció Times & Seasons de Echo Park i em vaig quedar amb ella perquè els seus estampats  em recordaven molt als papers pintats i a les moquetes de les cases londinenques i els seus colors resumeixen l'essència de Londres.


Després l'he decorat amb retalls de papers, botons, perles, cintes, segells, i he deixat alguna pàgina buida per a ocupar-la tota amb una fotografia .






Jo estic molt contenta amb el resultat. 
Espere que vos agrade.
Bon cap de setmana ;)

diumenge, 22 de juliol de 2012

MeNoRcA pArAdAiSe



Has vist com paga la pena alçar-se tan matí? Em vas dir quan vam arribar a aquella caleta quasi deserta.

Sí, et vaig contestar, i mentre contemplava l’arena blanca, la mar turquesa i les aigües cristal·lines, vaig pensar que sabia que pagava la pena des del moment en el que vam deixar el cotxe al pàrquing i vam començar a guanyar terreny als dos kilòmetres que ens separaven de la platja.

Caminàvem per una sendeta de bosc mediterrani, envoltats de pins i carrasques, mirant entre les rames per intentar endevinar el color de la mar allà en l’horitzó, sense parlar, escoltant el cant dels ocells i el so de les nostres passes , buscant-nos de tant en tant per a dir-nos amb els ulls que estàvem feliços d’estar en aquest lloc, que no ens calia res més, que havíem trobat el paradís.

En aquells dies van haver molts moments feliços envoltats del sol, de la mar, de pobles blancs, de buguenvíl·lies morades, d’arena fina, de cavalls negres, de formatge de Maó, d’estrelles de mar, de ports de pescadors, de ports de turistes, de pins i de carrasques, molts més moments que paga la pena haver viscut.

Ara, que enyore aquells dies feliços recorde allò que em vas dir quan encara estàvem allà, gaudint dels escenaris de l’illa balear.

 -  El millor que pots fer si viatges a Menorca - vas exclamar amb un somriure entremaliat - és deixar-te alguna cosa per vore, així ja tens excusa per tornar!

Quanta raó!