dilluns, 15 d’agost de 2011

Aturat/a



Fa temps vaig llegir el Diccionari per a ociosos del gran Joan Fuster, un llibre on recull assajos de temàtica diferent classificats  per ordre alfabètic. Va ser el primer llibre d’assaig que vaig llegir i al principi no m’agradava massa ,però poc a poc , Fuster va anar captivant-me amb la seua gràcia per a tractar tot tipus de temes ( tant quotidians com abstractes) des de la seua òptica, però sense caure en l’error d’adoctrinar el lector.

Així doncs, he decidit crear el meu propi diccionari, que únicament comparteix amb el de Fuster el fet d’escollir una paraula i escriure al voltant d’aquesta, cosa que en el meu cas no és limitarà al gènere de l’assaig sinó que hi hauran escrits en els que done la meua opinió personal, altres en els que parle a partir de la meua experiència, records, fets reals, relats imaginaris... en definitiva tot el que em passe pel cap! 


ATURAT/A

Tristesa,angoixa, neguit, frustració,  desil·lusió , decepció, desesperació, impotència.
Aquestos són alguns dels adjectius que descriuen el que se sent quan portes un cert temps en l’atur.

Podríem dir que l’atur ha estat sempre present , que ja fa molt de temps que existeix, però ara podem parlar d’un atur diferent. És l’atur que afecta als joves  qualificats, aquell que podem definir com la dificultat d’accés al mercat de treball, un atur que no ens permet posar en pràctica tots els coneixements  que hem aprés durant els anys d’estudiants , que lluita per tallar-nos les ales, que s’esforça cada dia per llevar-nos la il·lusió i les ganes d’anar construint poc a poc la nostra vida.

Aquestos dies, i després d’una nova desil·lusió laboral, eixos sentiments m’han envaït amb força. He anant matant el temps, sense cap interés, sense ganes de res  i he passat unes quantes nits en blanc. I després d’aquest  breu període negre he decidit que ja està be, i m’he descobert fent una llista mental amb totes les coses que puc fer ara que no treballaré.

Fixar-se objectius, abocar-se a les aficions, intentar aprendre coses noves cada dia, il·lusionar-se, continuar enriquint-nos i formant-nos per a estar cada dia més preparats i tindre més opcions alhora d’obtenir el desitjat treball i sobretot, treure els somnis del calaix i posar-los damunt la taula.

Aquestos són alguns dels ingredients que ens permetran viure feliços metre dura aquest període.





1 comentari:

  1. T'has posat les ulleres correctes per vore la vida amb la perspectiva correcta. Mantin viva la ilusió.

    ResponElimina