" El quadern groc" i " Sopa de lletres" presenten...

No es pot explicar amb paraules la il·lusió que vaig sentir quan Irene em va dir que havia pensat en mi per a un nou projecte: que escriguera relats breus als que ella posaria imatge.
Sense dubtar-ho li vaig dir que sí i així es va crear aquest projecte que naix de la il·lusió, de la amistat, de la confiança, de l'admiració i de les ganes de compartir interessos i crèixer juntes.
Esperem que gaudiu tant com nosaltres!

Ací vos deixem el primer dels treballs,  que publicarem tant al meu blog com al de Irene (http://elquaderngrocblog.blogspot.com/).

Passejàvem pel parc.

Jo estava trista, com les fulles dels arbres que cansades de viure s’havien deixat anar i queien formant una catifa de grocs, ocres i daurats. Restaven allí, seques, inertes, abandonades. Nosaltres caminàvem en silenci escoltant el soroll que produïen els nostres passos en xafar-les.

Pareixia que el cel, tot cobert de núvols grisos, s’hagués proposat reflexar el que passava dins del meu cap. Feia dies que els problemes i les pors habitaven allà dins i no semblava que tingueren ganes d’anar-se’n. Però, en passar per baix d’uns arbres grans i majestuosos, tu em vas agafar la mà i un raig de sol es va obrir pas entre aquells nuvolots. Poc a poc, els maldecaps s’anaren diluint en la calidesa de les teues mans.

I així, amb les mans i les ànimes encreuades vam recórrer la resta del camí.

Pintant Somriures.

Ja feia temps que tenia ganes de fer una pàgina amb fotos en seqüència i quan vaig veure aquestes que Toni em va fer amb la petita Neus vaig tindre l'excusa perfecta.

Com podeu veure en aquesta ocasió m'he decantat per una pàgina alegre i amb molt de color però segueixc fidel al meu estil senzill. Per a fer-la he utilitzat una cartolina texturitzada, un retall d'un paper que m'encanta de dear lizzy, dos tipus d'abecedaris, tres fotografies i ornaments variats.

 

Espere que vos agrade!  :-)

Més diccionari: b de...

Parle d’un temps on tot era senzill, on tot eren alegries, parle d’aquell temps en que caminàvem pel carrer agafats de la mà, fent curses per veure qui arribava abans al cantó o cantant cançons amb paraules inventades.

Havíem sortit de casa feia una estona i després de creuar la plaça vam pujar per un carreret costerut i estret, de cases velles i emblanquinades. A mitjan carrer et vas dirigir cap a la casa de l'esquerra i mentre empenyies una porteta de fusta que estava mig oberta,  em vas dir que ja havíem arribat.

Vam entrar i em vaig trobar amb una escala estreta i fosca i recorde que mentre pujàvem, jo mirava de posar bé els peus i estirava les meues cametes per a arribar a  aquells escalons tan alts. Ja dalt ens vam trobar amb una altra porta, tu la vas obrir i amb aquell  grinyolar tan característic vas trencar el silenci que omplia l’atmosfera d’aquell lloc.

Només entrar vaig notar un aroma que em va agradar molt, hui el recorde com una mescla entre l’olor a casa vella i l’olor del paper. Jo intentava avançar sense fer soroll, escoltant els nostres passos, però era quasi impossible perquè alguns taulells estaven solts i sonaven quan els xafàvem.

Les parets d’aquell lloc estaven folrades de prestatgeries plenes de llibres de mil colors, pel mig hi havia unes quantes taules, i al centre, en una tauleta situada sota una finestra, un home alt, amb els cabells arrissats i ulleres d’intel·lectual, ordenava uns quants llibres i demanava silenci a un  grup d’estudiants.

L’home ens va rebre molt cordialment, ens va acompanyar a una prestatgeria i em va explicar que allí estaven tots els llibres per als xiquets de la meua edat i que podia agafar el que volgués.

Jo no sabia per quin decidir-me i vaig estar una bona estona mirant la prestatgeria i fullejant els llibres que em cridaven l’atenció. Quan ja ho tenia clar li ho vam dir a l’home i ell em va obrir una fitxa per a que poguera emportar-me els llibres a casa.

En sortir d’ allí mon pare em va explicar que aquell home era el bibliotecari.

Aquella va ser la meua primera biblioteca. Era un lloc vell, amb bigues al sostre, alguna que altra gotera i uns quants  taulells solts, un lloc on feia quasi el mateix fred que al carrer, però a mi no m’importava gens perquè a aquell lloc hi havia ratetes marietes, princeses encantades, pirates, marcians, sols i llunes que parlaven, domadors de circ, bruixes, follets, catifes voladores i molts més personatges, que em permetien viure mil i una aventures i somiar al seu costat.

Temps de vacances!

L'estiu és sinònim de vacances, alegria, calor, sol , platja, viatges ...
Per això he escollit per a l'àlbum del viatge a la costa brava papers amb molt de color que reflexen l'esperit de l'estiu.

Per a elaborar aquest àlbum únicament he utilitzat:
  - 4 papers de la col.lecció Beach Babe de Fancy Pants Designs.
  - Tèmpera color magenta.
  - Botons, cintes, dos abecedaris diferents, flors...

Espere que vos agrade!!

Aigua

Albert s’havia passat la nit somiant despert, somiant amb aquells ulls del color de la mar que et captivaven perquè estaven plens de matisos, aquells ulls que, com l’aigua de la mar, no tenien un color fix. Un dia els miraves i eren verdosos, com si tot el verd del fons marí hagués sortit a la superfície, però de sobte, ella canviava de posició, mirava amunt i pareixia que s’hagués amerat de tot el blau del cel. Els seus ulls eren un misteri, com la mateixa mar, que depenent de com la mirem ens pot semblar blava o verda, quan realment tots sabem que l’aigua és transparent, incolora, i com nens petits, intentem capturar un poc d’aquell líquid de color i ens sorprenem descobrint que un raig d’aigua cristal·lina se’ns escapa entre les mans.