dimecres, 6 de juny del 2012

Love Me!


Holaaaaa!  Ja sé que he estat molt de temps sense actualitzar però entre unes coses i altres mai puc dedicar tot el temps que m'agradaria a l'scrap.

Aquesta pàgina tenia ganes de fer-la des que em van regalar la magnífica col.lecció Love Me de My mind's eye pel Nadal però no l'havia poguda fer fins ara.




Quan vaig veure aquest paper em vaig quedar enamorada i el vaig posar al calaix dels projectes en espera ;)
Com és una pàgina amb una decoració molt concreta tots els elements que completen el LO són de la mateixa col.lecció. A més a més, com ja sabeu, a mi m'agrada fer les coses senzilles així que potser aquesta vegada m'he passat un poc i podeu pensar que la pàgina s'ha quedat una mica buida però a mi és l'opció que més m'agradava.

Espere que vos agrade i moltes gràcies per seguir ahí! :)

dimarts, 24 d’abril del 2012

Una Imatge, mil paraules IV


Ire i jo seguim endavant amb el projecte, poc a poc, sense presses i amb el benestar que proporciona fer les coses entre amigues!


París en la pell.

Quan els nostres ulls es van creuar a l’aeroport Charles de Gaulle de París va ser com si el temps no hagués passat per nosaltres, com si l’adéu que ens vam donar ja feia vuit anys, quan vas decidir marxar a Egipte a descobrir els origens d’una civilització que et fascinava, no s’hagués produït mai.

Recorde els nervis que havia passat a l’avió, pensant que no em reconeixeries, i com al final vaig decidir portar a la mà el sobre que m’havia arribat quinze dies abans, aquella carta inesperada on anava el millor regal d’aniversari que hagués pogut imaginar mai: una retrobada a París, la ciutat que havíem planejat visitar junts molt abans que sabessem que els nostres camins es separarien.

Però la por i les inseguretats es van diluir ràpidament quan vaig notar que aquells dos ulls negres que tant havia enyorat, em miraven riallers i m'esperaven amb els braços oberts. Abraçar-te va ser com tornar a casa.                                                                                                                                                             

En aquell cap de setmana ens vam amerar de tots els racons de París, mentre, com bons arqueòlegs, buscàvem a l’interior de l’altre per a redescobrir-nos i tornar als nostres orígens. París de dia, París de nit, París amb sol, París amb pluja, l’ampla avinguda dels Champs Elysées i els carrers estrets i empedrats de Montmartre, la pau dels passejos per les Tuileries i l’excitació del Moulin Rouge, la pluja sobre el Sena i el sol a través de la piràmide del Louvre, la Torre Eiffel des de tots els angles possibles, l’enigmàtica cara de la Mona Lisa i la claredat del teu rostre.

L’última nit, a l’habitació de l’hotel, vaig gaudir de la protecció dels teus braços i vaig sentir tots els racons de París en la meua pell, sabedora que açò no era un adéu definitiu sinó un punt i seguit, perquè hi ha coses que no es poden acabar mai, que responen al principi matemàtic de l’infinit , i el que nosaltres tenim n’és un exemple clar.




Esperem que vos agrade i gràcies per seguir-nos! ;-)

diumenge, 15 d’abril del 2012

Un dia especial!

El mes passat va ser el bateig de la meua cosineta Laia, un dia molt especial perquè tinc la sort de ser la seua padrina i ens ho vam passar d'allò més bé! 

Per això,  com és un dia que no vull que se m'oblide mai vaig pensar que seria una bona idea fer una postal amb una foto d'aquell dia decorada amb papers d'scrap i amb un xumet de caramel que em vaig guardar  de record. I aquest és el resultat! 


Una postal molt senzilla que ja esta decorant la llibreria de la meua habitació!


Espere que vos agrade! :)

dissabte, 31 de març del 2012

Feliç aniversari!

El dia 27 va ser l'aniversari del meu germà Marc i com que li agrada molt la música, vaig decidir regalar-li una cosa molt especial que ja feia temps que estava demanant: un teclat! Però com jo no entenc gens de teclats he optat per fer li un VAL PER... amb ATC'S.



I el vaig embolicar amb aquest sobre que he decorat amb un segell d'AMERICAN KRAFT que els reis em van portar des d'Austràlia i encara no havia tingut l'oportunitat d'estrenar.
A mi m'encanta com ha quedat, però encara em va encantar més la cara que va posar el meu germà en obrir-lo!
Així que, una vegada més, Moltes felicitats Marc! ;)

dimarts, 13 de març del 2012

El meu primer premi!

Hui una entrada rapideta per a agrair-li a  Helena, de HOME SWEET HOME aquest premi que m'ha enviat. L'Helena és una mestra de l'scrap i té molt de gust per a totes les coses que fa, però jo sobretot em quede amb les seues targetes que sempre estan plenes de detalls minuciosos!! No dubteu en passar pel seu blog! Vos encantarà!

I com que tinc que passar aquest premi a 5 blogs de menys de 100 seguidors, per a promocionar-los l'envie a               ( trrrrrrrrrrrrrrr, redoble de tambors)

http://elquaderngrocblog.blogspot.com

http://gpuigdemont.blogspot.com

http://retallsretalls.blogspot.com

http://algoquecompartir4.blogspot.com/

http://mansmanetes8.blogspot.com

No deixeu de visitar-los, cadascun té algun tresor amagat!

dissabte, 10 de març del 2012

Targetes d'aniversari!

Ací vos deixe dues targetes d'aniversari , de dos estils molt diferents i per a dos persones molt especials!

Una per a xic...



I l'altra per a xica...

Espere que vos agraden!
Bon cap de setmana! ;-)

dijous, 9 de febrer del 2012

Una Imatge, mil paraules (III)


Una vegada més s'ha produït la màgia! Tornem amb una imatge mil paraules i aquesta vegada hi ha una novetat! El relat és en castellà! És la primera vegada que publique un relat en castellà, no se com ni per què,  però la cosa va sortir així i estic contenta de poder debutar en aquesta nova llengua de la ma d'Irene (http://elquaderngrocblog.blogspot.com) , que fa que totes les coses que toca surten bé! Així que espere que vos agrade! Visca el bilingüisme!



Pequeñas perlas saladas daban cuenta de su sufrimiento. Emanaban del manantial de sus ojos y se deslizaban por sus mejillas rosadas, formando pequeños riachuelos que continuaban el curso de su rostro e iban a morir por debajo de su cuello.

Eran ríos de dolor, de rabia, de impotencia, de decepción, de frustración, ríos de agua salada que intentaban borrar las últimas palabras que él le dedicó.

Poco a poco el cansancio se fue apoderando de ella y las lágrimas comenzaron a menguar, convirtiéndose en un rítmico goteo, semejante al de la lluvia cuando la tempestad empieza a aflojar y sólo quedan algunas gotas rezagadas que cuelgan todavía de los tejados.

Cuando por fin cayó en ese estado de inconsciencia que proporciona el sueño, lo vio entre la multitud caótica en una estación de tren, a lo lejos,  con su gabardina y su sombrero, con su aire de galán despreocupado, le llamó y corrió a su encuentro, en un intento desesperado por retenerle a su lado, pero él ya no la escuchaba y subió al tren sin esperar la última llamada.





























Moltes gràcies a tots els que ens acomanyeu en aquesta aventura! ;-)