Sonidos de la infancia

Yo crecí escuchando la poesía de Sabina en un walkman, crecí con un una pequeña y variopinta colección de vinilos, que incluía títulos tan dispares como Las Cuatro Estaciones de Vivaldi o  el  mítico Imagine de John Lennon, discos que no paraban de sonar en un tocadiscos que ya no funciona. Crecí con la voz de mi madre inundando toda la casa, cantando alegremente villancicos en navidad o entregándose a las letras de Raimon o Ana Belén el resto del año, crecí con sábados por la mañana en familia, desayunando todos juntos, con el aroma del café, las tostadas  y el chocolate caliente endulzando el ambiente, amenizados por el No es un día cualquiera de Rne, que sonaba en la pequeña radio de la cocina desde primera hora de la mañana.

Ahora que dicen que ya soy mayor, sigo estremeciéndome con la poesía de Sabina y disfrutando con la discografía de los Beatles, hoy que ya soy mayor escucho la radio todo el día, desoyendo las palabras de alguien que una vez me dijo que quien se pasa el día escuchando la radio no sabe estar solo consigo mismo.

Hoy que ya soy mayor ,cuando llegan los sábados por la mañana,  doy gracias de poder seguir despertándome en esta casa con olor a limonero, y me siento afortunada de poder desayunar en esta cocina bañada por el sol, con el aroma del café y las tostadas, con el sabor del chocolate caliente endulzando el ambiente, porque ahora, como antes, como siempre, la pequeña radio de la cocina sigue funcionado desde primera hora de la mañana y hay que saber disfrutar de las cosas pequeñas.

........................................................................................................................................................

Ésta es la primera radio que tuvieron mis padres, con los avances de la tecnología la cambiaron pero sigue funcionando perfectamente, y mi abuelo, a quién no le importan las tecnologías, sigue disfrutando con ella y yo con él.

Mini Menorca

Faig una entrada rapideta per a ensenyar-vos aquest mini de les vacances.

Gràcies als papers de la col.lecció Seaside de KAISERCRAFT el resultat ha sigut un àlbum molt fresc i colorista que guardarà els records del nostre viatge a Menorca.

Espere que vos agrade :)

Àlbum Londres

Per fi m'he fet l'àlbum!!

El viatge a Londres va ser molt especial i per això volia que l'àlbum quedés perfecte. Així que el primer que vaig fer va ser decidir l'estructura , que inclou deu fulles de 15 x 30 i està enquadernada amb cuquet. El segon pas va ser triar els papers i la veritat és que em va costar molt, però després de mesos buscant, em vaig topar amb la col.lecció Times & Seasons de Echo Park i em vaig quedar amb ella perquè els seus estampats  em recordaven molt als papers pintats i a les moquetes de les cases londinenques i els seus colors resumeixen l'essència de Londres.

Després l'he decorat amb retalls de papers, botons, perles, cintes, segells, i he deixat alguna pàgina buida per a ocupar-la tota amb una fotografia .

Jo estic molt contenta amb el resultat. 

Espere que vos agrade.

Bon cap de setmana ;)

MeNoRcA pArAdAiSe

Has vist com paga la pena alçar-se tan matí? Em vas dir quan vam arribar a aquella caleta quasi deserta.

Sí, et vaig contestar, i mentre contemplava l’arena blanca, la mar turquesa i les aigües cristal·lines, vaig pensar que sabia que pagava la pena des del moment en el que vam deixar el cotxe al pàrquing i vam començar a guanyar terreny als dos kilòmetres que ens separaven de la platja.

Caminàvem per una sendeta de bosc mediterrani, envoltats de pins i carrasques, mirant entre les rames per intentar endevinar el color de la mar allà en l’horitzó, sense parlar, escoltant el cant dels ocells i el so de les nostres passes , buscant-nos de tant en tant per a dir-nos amb els ulls que estàvem feliços d’estar en aquest lloc, que no ens calia res més, que havíem trobat el paradís.

En aquells dies van haver molts moments feliços envoltats del sol, de la mar, de pobles blancs, de buguenvíl·lies morades, d’arena fina, de cavalls negres, de formatge de Maó, d’estrelles de mar, de ports de pescadors, de ports de turistes, de pins i de carrasques, molts més moments que paga la pena haver viscut.

Ara, que enyore aquells dies feliços recorde allò que em vas dir quan encara estàvem allà, gaudint dels escenaris de l’illa balear.

 -  El millor que pots fer si viatges a Menorca - vas exclamar amb un somriure entremaliat - és deixar-te alguna cosa per vore, així ja tens excusa per tornar!

Quanta raó!

Una imatge, mil paraules V

Ire i jo seguim amb el nostre projecte, creixent, aprenent, enriquint-nos i il·lusionant-nos.

Nostàlgia d'un temps no viscut.

Era una càlida nit d’estiu i s’agraïa la brisa que entrava per la finestra i la frescoreta d’aquesta casa vella de parets grosses. La lluna plena i la tranquil·litat de la nit omplien tota l’estança d’un silenci platejat que sols es trencava de quant en quant pel miolar intermitent d’algun gat veí.

Estava gaudint molt d’aquestos dies a casa els avis però l’insomni venia a visitar-me cada nit per a recordar-me que res és perfecte. Sempre he tingut el son molt lleuger, sóc d’aquestes persones que es desvetllen quan tenen algun problema, o que  somien amb els ulls oberts i es passen les nits muntant castells en l’aire que desapareixen quan comencen a despuntar els primers rajos de sol, per això sé que la millor tècnica contra l’insomni és llegir fins que se’t tanquen els ulls, abocar-te a les vides dels altres, a les petites i grans històries d’ algú que quasi segur no ha existit i oblidar els maldecaps, així que això em vaig disposar a fer aquella nit.

Vaig encendre el llum de la tauleta de nit i amb molt de compte de no fer cap soroll vaig començar a buscar entre  els títols d’aquell escriptori. Em va cridar l’atenció 20 poemas de amor y una canción desesperada de Neruda, que acabaria llegint dos anys després, però encara que sóc una addicta al drama, en aquell moment no em va convèncer del tot, i mentre continuava la recerca, un altre objecte va cridar la meua atenció. Era un àlbum de color marfil, no massa gruixut, però tan ple que quasi no es podia tancar, senzill i elegant.

En obrir-lo un grapat de fotografies soltes em van donar la benvinguda. Eren fotografies petites, algunes en blanc i negre, altres amb el color rogenc típic de les fotos antigues, on es reflectien escenes quotidianes i moments especials dels membres de la meua família. Entre les fotografies també hi havia moltes cartes de lectura interessant, que vaig decidir deixar per a més endavant i uns sobres sense destinatari que contenien invitacions a l’enllaç dels meus pares, davant els quals no vaig poder resistir la temptació de guardar-ne un per a mi. I després de totes aquestes sorpreses prèvies, vaig passar la contraportada i vaig començar a mirar amb detall les fotografies que realment formaven part d’aquell àlbum. Eren fotografies de ma mare vestida de festa, en les que lluïa la seua joventut envoltada de la família i de la resta dels quintos, en les festes del poble. 

Quan ja portava més de mig àlbum vaig recordar totes les estones que m’havia passat quan era petita plantada davant l’armari mirant embovada aquest vestit de deessa grega o d’estàtua romana i impulsivament em vaig alçar d’un bot i vaig córrer a buscar-lo. Allà estava, al lloc de sempre, perfectament planxat, suau, guardant records de color rosa fúcsia. Pareixia que el temps no hagués passat per ell, aquell vestit tenia alguna cosa màgica que despertava en mi una curiositat imparable, era com un imant que m’atreia i no em vaig poder resistir a emprovar-me’l.

Aquesta vegada la tècnica no va funcionar perquè la vida dels que veia reflexats en les fotografies  m’importava massa , perquè em sentia com una exploradora que troba un continent perdut, com aquell que va completant el puzle de les seues arrels, perquè en veure la meua imatge de color rosa fúcsia reflectida en aquell espill, vaig sentir nostàlgia d’un temps no viscut.

Gràcies a tots per seguir-nos.

Fotografies decorades.

Ma mare és mestra d'Infantil i com el curs està a punt d'acabar em va demanar que li decorara una fotografia de tota la classe per a donar-la als xiquets com a recordatori.

Quan m'ho va dir, vaig pensar que tenia que ser una foto amb colors molt vius i amb una decoració senzilla i ràpida de fer perquè a la seua classe hi ha vint-i-quatre xiquets i quedava molt poc de temps. A més a més, com em pareixia molt avorrit fer-les totes iguals cada fotografia està decorada d'una manera. Ací vos deixe una mostra.

He hagut de treballar molt per a acabar-los a temps però ho he fet amb molta il·lusió i espere que els agrade. 

Love Me!

Holaaaaa!  Ja sé que he estat molt de temps sense actualitzar però entre unes coses i altres mai puc dedicar tot el temps que m'agradaria a l'scrap.

Aquesta pàgina tenia ganes de fer-la des que em van regalar la magnífica col.lecció Love Me de My mind's eye pel Nadal però no l'havia poguda fer fins ara.

Quan vaig veure aquest paper em vaig quedar enamorada i el vaig posar al calaix dels projectes en espera ;)
Com és una pàgina amb una decoració molt concreta tots els elements que completen el LO són de la mateixa col.lecció. A més a més, com ja sabeu, a mi m'agrada fer les coses senzilles així que potser aquesta vegada m'he passat un poc i podeu pensar que la pàgina s'ha quedat una mica buida però a mi és l'opció que més m'agradava.

Espere que vos agrade i moltes gràcies per seguir ahí! :)