dissabte, 31 de març del 2012

Feliç aniversari!

El dia 27 va ser l'aniversari del meu germà Marc i com que li agrada molt la música, vaig decidir regalar-li una cosa molt especial que ja feia temps que estava demanant: un teclat! Però com jo no entenc gens de teclats he optat per fer li un VAL PER... amb ATC'S.



I el vaig embolicar amb aquest sobre que he decorat amb un segell d'AMERICAN KRAFT que els reis em van portar des d'Austràlia i encara no havia tingut l'oportunitat d'estrenar.
A mi m'encanta com ha quedat, però encara em va encantar més la cara que va posar el meu germà en obrir-lo!
Així que, una vegada més, Moltes felicitats Marc! ;)

dimarts, 13 de març del 2012

El meu primer premi!

Hui una entrada rapideta per a agrair-li a  Helena, de HOME SWEET HOME aquest premi que m'ha enviat. L'Helena és una mestra de l'scrap i té molt de gust per a totes les coses que fa, però jo sobretot em quede amb les seues targetes que sempre estan plenes de detalls minuciosos!! No dubteu en passar pel seu blog! Vos encantarà!

I com que tinc que passar aquest premi a 5 blogs de menys de 100 seguidors, per a promocionar-los l'envie a               ( trrrrrrrrrrrrrrr, redoble de tambors)

http://elquaderngrocblog.blogspot.com

http://gpuigdemont.blogspot.com

http://retallsretalls.blogspot.com

http://algoquecompartir4.blogspot.com/

http://mansmanetes8.blogspot.com

No deixeu de visitar-los, cadascun té algun tresor amagat!

dissabte, 10 de març del 2012

Targetes d'aniversari!

Ací vos deixe dues targetes d'aniversari , de dos estils molt diferents i per a dos persones molt especials!

Una per a xic...



I l'altra per a xica...

Espere que vos agraden!
Bon cap de setmana! ;-)

dijous, 9 de febrer del 2012

Una Imatge, mil paraules (III)


Una vegada més s'ha produït la màgia! Tornem amb una imatge mil paraules i aquesta vegada hi ha una novetat! El relat és en castellà! És la primera vegada que publique un relat en castellà, no se com ni per què,  però la cosa va sortir així i estic contenta de poder debutar en aquesta nova llengua de la ma d'Irene (http://elquaderngrocblog.blogspot.com) , que fa que totes les coses que toca surten bé! Així que espere que vos agrade! Visca el bilingüisme!



Pequeñas perlas saladas daban cuenta de su sufrimiento. Emanaban del manantial de sus ojos y se deslizaban por sus mejillas rosadas, formando pequeños riachuelos que continuaban el curso de su rostro e iban a morir por debajo de su cuello.

Eran ríos de dolor, de rabia, de impotencia, de decepción, de frustración, ríos de agua salada que intentaban borrar las últimas palabras que él le dedicó.

Poco a poco el cansancio se fue apoderando de ella y las lágrimas comenzaron a menguar, convirtiéndose en un rítmico goteo, semejante al de la lluvia cuando la tempestad empieza a aflojar y sólo quedan algunas gotas rezagadas que cuelgan todavía de los tejados.

Cuando por fin cayó en ese estado de inconsciencia que proporciona el sueño, lo vio entre la multitud caótica en una estación de tren, a lo lejos,  con su gabardina y su sombrero, con su aire de galán despreocupado, le llamó y corrió a su encuentro, en un intento desesperado por retenerle a su lado, pero él ya no la escuchaba y subió al tren sin esperar la última llamada.





























Moltes gràcies a tots els que ens acomanyeu en aquesta aventura! ;-)

dilluns, 9 de gener del 2012

7 raons per estimar-te.


Avui vos ensenye l'àlbum més personal i íntim que he fet, un àlbum ple de detalls, de missatges d'amor amagats, de paraules dolçes que no es diuen sovint i que tant ens agrada escoltar.



                                                               



Espere que vos agrade! ;-)
                    

                                            

dissabte, 24 de desembre del 2011

La Nit de Nadal és nit d’alegria.


La Nit de Nadal sempre ha sigut per a mi una de les millors de l’any. Com de costum, els iaios Ramon, Carmen, Fili i Pepe, la tia Susa, els tios Ambrós i Carmen, la mare, el pare, Marc i jo ens reunirem a ma casa per gaudir d’un bon sopar. Ma mare encenia el foc i la casa s’omplia d’alegria.

Aquella era, si pot ser, una Nit de Nadal més especial que les altres. Jo tenia vuit anys, l’any vinent faria la comunió i com era tradició al poble, els xiquets de la comunió representaven la Nit de Nadal, en la misa del gall, el naixement de Jesús.

A mi m’havia tocat fer d’àngel primer i estava molt contenta. En acabar de sopar, ma mare em va posar el vestit i les ales, em va pentinar els cabells i em va fer una foto al rebedor de casa, just al costat del betlem, i quan vam estar tots preparats vam eixir cap a l’església. Perdó, tots no, a casa es van quedar el iaio Ramon i el tio Ambrós cuidant del xiquet, que tenia cinc anys i no s’estava quiet ni un segon.

Els dos són molt xerraires i fan molt bona lliga, així que, entre historietes de mili i aventures d’un exili a Alemanya asseguts a la vora de la llar, van pedre la noció del temps i es van oblidar de cuidar a Marc.  

No sé com aniria la cosa, però el cas és que en tornar a casa, el iaio Ramon ens va dir tot despreocupat: - Vegeu que el xiquet ha estat per ahi menjant-se unes boletes.
I les boletes, no eren altra cosa que els sis ous Kinder que ma mare tenia amagats per a que el Pare Noel ens els portara l’endemà a nosaltres i als nostres cosins, i que el xiquet va aconseguir pujant a un tamboret i buscant, pacientment, entre els armaris de la cuina fins que va trobar alguna cosa del seu gust.

Si tanque els ulls encara veig la cara de Marc mentre ma mare el renegava, la boca bruta de xocolata i la incomprensió als ulls, que va donar pas als plors quan mon pare el va amenaçar, dient-li que el Pare Noel no li deixaria res perquè s’havia portat molt malament.

Recorde avui amb nostàlgia aquelles Nits de Nadal de la infància, plenes de màgia, d’innocència, de rialles, de nerviosisme, d’històries a la vora de la llar. Nits de nadales i nits d’alegria. 


Bon Nadal a tots i totes!!

dilluns, 19 de desembre del 2011

Una imatge, mil paraules !


Vos presentem el segon treball d'Una imatge, mil paraules, que com ja sabeu és el projecte que portem a terme Irene Miravete i jo! Esperem que vos agrade!


Fa fred. Amb una tassa de café calentet m’acoste a la finestra i no em puc resistir a la costum infantil de dibuixar cares que somriuen en els vidres entelats.

Mire a fora, tot està en calma, pareix que el món haja decidit no despertar-se avui, i la boira, com si fos un mar de coto en pel, cobreix el paisatge  i ens convida a quedar-nos a casa. Em ve al cap un dels versos d’una cançó de Fito, i la cante mentalment,  - “ Hoy me quedo en casa lo de fuera no me interesa”- és genial aquest tio! No se com s’ho fa però sempre aconsegueix que m’identifique amb les seues cançons.

Avui faré això, quedar-me a casa, tapar-me fins al coll amb una manta i llegir un llibre, escoltar música, veure la tele o simplement no fer res.

De quant en quant ve bé  allunyar-se del soroll de la multitud i gaudir del silenci, oblidar els maquillatges, deixar de fingir que ets qui no ets, llevar-te la careta i ser tu mateixa.