dissabte, 24 de desembre de 2011

La Nit de Nadal és nit d’alegria.


La Nit de Nadal sempre ha sigut per a mi una de les millors de l’any. Com de costum, els iaios Ramon, Carmen, Fili i Pepe, la tia Susa, els tios Ambrós i Carmen, la mare, el pare, Marc i jo ens reunirem a ma casa per gaudir d’un bon sopar. Ma mare encenia el foc i la casa s’omplia d’alegria.

Aquella era, si pot ser, una Nit de Nadal més especial que les altres. Jo tenia vuit anys, l’any vinent faria la comunió i com era tradició al poble, els xiquets de la comunió representaven la Nit de Nadal, en la misa del gall, el naixement de Jesús.

A mi m’havia tocat fer d’àngel primer i estava molt contenta. En acabar de sopar, ma mare em va posar el vestit i les ales, em va pentinar els cabells i em va fer una foto al rebedor de casa, just al costat del betlem, i quan vam estar tots preparats vam eixir cap a l’església. Perdó, tots no, a casa es van quedar el iaio Ramon i el tio Ambrós cuidant del xiquet, que tenia cinc anys i no s’estava quiet ni un segon.

Els dos són molt xerraires i fan molt bona lliga, així que, entre historietes de mili i aventures d’un exili a Alemanya asseguts a la vora de la llar, van pedre la noció del temps i es van oblidar de cuidar a Marc.  

No sé com aniria la cosa, però el cas és que en tornar a casa, el iaio Ramon ens va dir tot despreocupat: - Vegeu que el xiquet ha estat per ahi menjant-se unes boletes.
I les boletes, no eren altra cosa que els sis ous Kinder que ma mare tenia amagats per a que el Pare Noel ens els portara l’endemà a nosaltres i als nostres cosins, i que el xiquet va aconseguir pujant a un tamboret i buscant, pacientment, entre els armaris de la cuina fins que va trobar alguna cosa del seu gust.

Si tanque els ulls encara veig la cara de Marc mentre ma mare el renegava, la boca bruta de xocolata i la incomprensió als ulls, que va donar pas als plors quan mon pare el va amenaçar, dient-li que el Pare Noel no li deixaria res perquè s’havia portat molt malament.

Recorde avui amb nostàlgia aquelles Nits de Nadal de la infància, plenes de màgia, d’innocència, de rialles, de nerviosisme, d’històries a la vora de la llar. Nits de nadales i nits d’alegria. 


Bon Nadal a tots i totes!!

4 comentaris:

  1. Una anècdota o historia molt graciosa!!!
    Segur que Marc estaba avorrit i va trobar una dolça distracció ,ja ja!

    ResponElimina
  2. Sí, cada volta que ho recordem ens riem molt! sempre ha sigut un trasto que no sap estar quiet! jejejej

    ResponElimina
  3. BONES FESTES MIREIA!!! aquestes nits especials, Nadal cap d'any, sempre tenen històries especials...aquesta era molt tendra...feliç 2012.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies per passar per ací Len! Feliç 2012!!

    ResponElimina