dimecres, 19 d’octubre del 2011

" El quadern groc" i " Sopa de lletres" presenten...


No es pot explicar amb paraules la il·lusió que vaig sentir quan Irene em va dir que havia pensat en mi per a un nou projecte: que escriguera relats breus als que ella posaria imatge.
Sense dubtar-ho li vaig dir que sí i així es va crear aquest projecte que naix de la il·lusió, de la amistat, de la confiança, de l'admiració i de les ganes de compartir interessos i crèixer juntes.
Esperem que gaudiu tant com nosaltres!

Ací vos deixem el primer dels treballs,  que publicarem tant al meu blog com al de Irene (http://elquaderngrocblog.blogspot.com/).

Passejàvem pel parc.
Jo estava trista, com les fulles dels arbres que cansades de viure s’havien deixat anar i queien formant una catifa de grocs, ocres i daurats. Restaven allí, seques, inertes, abandonades. Nosaltres caminàvem en silenci escoltant el soroll que produïen els nostres passos en xafar-les.
Pareixia que el cel, tot cobert de núvols grisos, s’hagués proposat reflexar el que passava dins del meu cap. Feia dies que els problemes i les pors habitaven allà dins i no semblava que tingueren ganes d’anar-se’n. Però, en passar per baix d’uns arbres grans i majestuosos, tu em vas agafar la mà i un raig de sol es va obrir pas entre aquells nuvolots. Poc a poc, els maldecaps s’anaren diluint en la calidesa de les teues mans.
I així, amb les mans i les ànimes encreuades vam recórrer la resta del camí.


6 comentaris:

  1. T'acabe de descobrir bonica, d'açò no en tenia ni idea però em faig seguidora en un tres i no res! Enhorabona a les dues! Molts besets!!

    ResponElimina
  2. El relat m'ha semblat preciós, i la foto increïble... i de fons estava escoltant en Yiruma, musica de piano " River flows in you"... ha sigut un moment gairebé màgic. La idea em sembla genial! Moltes gràcies!
    un petonet.

    ResponElimina
  3. Amb música s'haurà creat una atmosfera perfecta!! Mltes gràcies!
    bss :-)

    ResponElimina
  4. Em pareix una idea meravellosa tingueu molt de talent, no deixeu de compartir-lo perquè seria una llàstima.

    Un bes,

    ResponElimina