Vos presentem el segon treball d'Una imatge, mil paraules, que com ja sabeu és el projecte que portem a terme Irene Miravete i jo! Esperem que vos agrade!
Fa fred. Amb una tassa de café calentet m’acoste a la finestra i no em puc resistir a la costum infantil de dibuixar cares que somriuen en els vidres entelats.
Mire a fora, tot està en calma, pareix que el món haja decidit no despertar-se avui, i la boira, com si fos un mar de coto en pel, cobreix el paisatge i ens convida a quedar-nos a casa. Em ve al cap un dels versos d’una cançó de Fito, i la cante mentalment, - “ Hoy me quedo en casa lo de fuera no me interesa”- és genial aquest tio! No se com s’ho fa però sempre aconsegueix que m’identifique amb les seues cançons.
Avui faré això, quedar-me a casa, tapar-me fins al coll amb una manta i llegir un llibre, escoltar música, veure la tele o simplement no fer res.
De quant en quant ve bé allunyar-se del soroll de la multitud i gaudir del silenci, oblidar els maquillatges, deixar de fingir que ets qui no ets, llevar-te la careta i ser tu mateixa.
Quina idea més bona heu tingut, xiques!
ResponEliminaUna pregunta: Què és abans? el text o la foto?
i... una altra: L'interpretació deu de ser exacta o hi ha llibertat d'execució siga l'ordre que siga?.
bss artistes!
Moltes Gràcies Kike!
ResponEliminaPrimer jo escric el text , aleshores li'l pase a Ire i ella fa una foto que reflexa allò que li ha insirat el relat. I la interpretació no té perquè ser exacta, hi ha llibertat d'execució , de fet, en el primer treball la foto era totalment simbòlica!
:-) bsss!
Gràcies per la part que em toca, Kike! :)
ResponEliminaI si Mire, fem bona parella! jejeje. Estavem predestinaes!
Muua!
A mi m'encanta la foto que encapçala la columna dreta... És molt fresca i personal a la vegada.
ResponEliminaCom no podia ser d'una altra manera, també està feta per Irene!És una artista!
ResponElimina